Proposat per Carolina Trincheria .A www.apmavoramar podem llegir:
"Aina Mercader recollia amb les següents paraules la presentació que l’autor feia del seu llibre (diari Avui, 15.3.06):
Si a Vittorino Andreoli, psiquiatre i autor de Carta a un adolescent, li fem definir l'adolescència amb una sola paraula, contesta, sense vacil·lar, que és una metamorfosi. "Una metamorfosi al pur estil Kafka -subratlla-, com la que pateix Gregor Samsa al llibre La metamorfosi, quan s'adona que s'està convertint en un insecte repugnant".
Amb 66 anys i el currículum de pare i avi a les espatlles, Andreoli parla als joves en un llibre "per a adolescents que -segons ell- els pares no poden eximir-se de llegir"(...).
La carta fa un retrat robot de l'adolescència més problemàtica, amb la qual treballa, que li serveix per atacar els comportaments que aguditzen els entrebancs del nen que s'està convertint en adult. L'autor dóna, al llarg del llibre, la recepta per tenir una adolescència feliç, tot i que avisa que ell no promet cap paradís.
Andreoli recomana augmentar la dosi de comunicació entre pares i fills, com a eina per acabar amb la solitud i el silenci intergeneracional; treure l'autoritat a la qual tendeixen els adults, perquè "el poder no serveix per educar"; a més, recorda que els pares han de ser pares i no amics dels fills, i així vol acabar amb el mite dels progenitors que volen ser col·legues dels seus descendents.
Carta a un adolescent arriba amb l'aval d'haver estat un best seller a Itàlia, on va néixer Andreoli. Per ell, l'èxit del llibre es deu al fet que "la societat italiana està malalta, com totes". Si aquest diagnòstic es compleix, la seva carta pot ser un fenomen a casa nostra, però també en països com el Japó, Noruega i Turquia, on s'ha traduït recentment. Pel psiquiatre amb vocació d'escriptor, "la venda del llibre arreu del món demostra que tots els adolescents s'assemblen, siguin del país que siguin".
2 comentaris:
A mi em va regalar aquest llibre la Carolina a final de curs passat i, realment, va ser molt generosa perquè entenc que el regal no és el llibre en si mateix sinò tot el que et pot aportar. Com a persona, em va ajudar a adonar-me de que a vegades passem per alt la perspectiva dels altres, però hi són i hem de comptar amb elles. Com a docent, penso que és un llibre "obligatori" per tots els que ens dediquem a aquesta feina. El fet de que estigui adreçat a un adolescent però que sigui un adult qui l'hagi escrit aporta una riquesa de matisos que no hauríem de passar per alt.
Yolanda
Ara me l'estic llegint jo.
Publica un comentari a l'entrada