diumenge, 14 de gener del 2007

El clan del oso cavernario de Jean M. Auel


Proposat per Mª José López.

A www.ociototal.com podem llegir la següent ressenya:

"La escritora norteamericana Jean M. Auel, es autora de la saga "Los Hijos de la Tierra" con la que ha conseguido desarrollar una peculiar forma de literatura a caballo entre el rigor científico, la novela histórica y los relatos de aventuras. Original y sorprendente, la obra de Jean M. Auel ha calado profundamente entre cientos de miles de lectores, provocando un verdadero fenómeno sociológico y literario.

Nacida en Chicago, reside desde hace años en Oregón. Su actividad literaria va siempre precedida de una basta tarea de investigación que la autora va a culminar en nuestro país. Para ello se ha centrado en los yacimientos paleantropológicos de Atapuerca, Abric Romaní, Ekain, y cuevas de Altamira. El rigor de la escritora para ubicar la acción de sus relatos y el perfil de sus personajes ha exigido que el cierre de la saga pase necesariamente por conocer estos lugares de claro interés paleontológcio y antropológico.

La saga relata tiene como protagonista a Ayla, una niña Cro-magnon que, con cinco años, un terremoto la separa de su familia. Tras días de fuga y de terror, y a punto de morir en su huida, es salvada y adoptada por la curandera de una tribu de Neandhertal, el "clan del oso cavernario". Este es el inicio de una espectacular aventura en una época histórica poco tratada en el mundo de las letras. A lo largo de sus aventuras Ayla deuestra que ella es diferente y que no puede someterse a la tiranía de las costumbres de un grupo étnico diferente al suyo. La búsqueda constante de sus propias señas de identidad y la afanosa lucha por la supervivencia empiezan a entretejer un hilo argumental poco común. La narración se desarrolla con una enorme belleza plástica y humana, a veces cruel, a veces llena de ternura, y siempre presentes temas tan candentes como el racismo, la violencia, la tradición, la ambición, la intolerancia, el odio y la envidia.

La saga se compone de cuatro libros, "El clan del oso cavernario", " El valle de los caballos", " Los cazadores de Mamuts", "La llanuras del transito". En Mayo del 2002 publicará la quinta entrega de la serie, "Los refugios de Piedra", y la saga se culminará con una sexta entrega cuyo título esta por determinar".

A la mateixa plana podreu trobar d'altres enllaços interessants sobre el llibre i la seva autora.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest llibre del llistat del club de lectura ja me l'he llegit farà un parell o tres d'anys. Em va agradar; tant que vaig llegir-me uns quants de la saga fins que al final, com totes les coses de la vida, em vaig cansar. Dues reflexions sobre l'Aila i els seus: què poc hem canviat els homes des de la Prehistòria, les diferències les veig només a nivell tecnològic; i què ecologistes que eren, com estimaven i ben tractaven la terra en què vivíen. Era qüestió de supervivència, ho sé, però tenim molt que aprendre del seu respecte per la natura.

María José Reina ha dit...

La veritat és que a mi em fa vergonya reconèixer quan he llegit un Best Seller. És com si un estudiant de Filologia Hispànica només pogués llegir Cervantes, Lope, etc.
Vaig llegir El clan ... perquè ho regalaven a El País (mai em compro llibres d'aquesta mena) i la veritat, vaig quedar gratament sorpresa. Un best seller prehistòric!! Quina barreja.
Em va agradar, sobretot l'enfrontament entre cultures de tribus diferents.
Però crec que l'autora transposa actituds modernes quasi feministes, a la protagonista, i aquí, per mi, la història "chirria" una mica.

Anònim ha dit...

Doncs a mi no em fa cap vergonya dir que m'agraden alguns best-sellers. De fet, LLeó l'africà, Els pilars de la terra o bé El mèdico són best-sellers que posaria ben amunt si hagués de fer una llista de les meves lectures favorites. O és que la Bíblia, els drames de Shakespeare, el Quijote o bé el meu molt estimat Robinson crusoe, no són best-sellers? M'ho he passat molt bé amb la novel.la: recrea els nostres origens, com devíem ser quan havíem de refugiar-nos a les cavernes i la nostra subsistència diària anava exclusivament lligada als cicles naturals. La novel.la s'afegeix a la hipòtesi antropològica que va haver-hi un creuament entre els neandertals i els cro-magnon. De fet, sembla que està demostrat científicament que entre alguns de nosaltres s'hi podrien trobar gens dels neandertals (ja m'agradaria saber si és que jo en tinc). Potser el que no em va acabar de quadrar va ser la caracteritació d'un feminisme un pèl americà -al meu entendre- de la protagonista.
Es una novel.la per passar-s'ho bé llegint, enganxa.